El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel qual a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades. S'utilitzen amb profusió a pastissos, picades, salses, gelats i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. També es poden usar per a fer oli alimentari. Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc. També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata. Els avellaners es poden trobar per Catalunya en forma silvestre per la muntanya,pero majoritariament es cultiva a Tarragona i Girona. L'avellana te un alt contingut en omega 9 i vitamina E, ajuden a disminuir el colesterol per el seu gran contingut de grasses saludables. Joan Rius Prat l’any 1945 va iniciar el negoci de la compra d'ametlles amb closca a pages per, mitjançant una petita maquinaria ,vendre el gra a majoristes o torrefactors. Posteriorment ,va començar la torrefacció d’ametlles i avellanes a fi d’incrementar el valor afegit del producte. A mitjans dels anys 70 es va produir el relleu generacional a càrrec dels seus fills , modificant l’estructura de l’empresa familiar a una societat limitada, sense perdre el carácter inicial d’atenció al client, dins uns volums de negoci que permet controlar personalment totes les gestions.